Infantil "B" UE Cabrera

CAMPIONS DE LLIGA

Som campions de lliga del grup 26 de 4rta divisió. Aqui acaba una de les experiències més enriquidores de la meva vida.

Us convido a descobrir a través d'aquestes lletres com han viscut els campions d'aquesta lliga, el viatge més bonic possiblement en la història de les seves vides.

La lluita per aconseguir aquest èxit però començà molt abans de començar el 2010.

A vegades fa falta tocar fons per trobar el camí que condueix a la glòria.

.............................................................................................................................................................

Any 2009/2010.

Un any abans de guanyar la lliga, juntament amb en David Serra, em vaig disposar a entrenar un nou equip, un Aleví "B", integrament format per nanos de primer any en la categoria aleví, que equivaldria a cinquè d'educació primària. Acostumo a tenir dos anys els equips als que entreno. Era el meu primer any amb ells, a alguns els coneixia de vista, d'haver-los vist en anys anteriors amb el seu ex-entrenador l'Albert Flos (el Muni), l'Albert Tarragó o amb en Ramon Surís que en pau descansi. Era un equip que acostumava a oferir espectacle, esforç i molt de sacrifici dins del terreny de joc. Eren les úniques referències que en tenia. Al canviar de format en el cicle d'alevins, vàrem tenir noves incorporacions. Molt importants varen ser les incorporacions de l'Àlex Alborch, l'Albert Cárdenas i el Marc Cordero.

L'origen de tot, és segurament el canvi a futbol-11. El camp es feia gegant, inmens. Un equip que perdia molts partits, que pràcticament no podia donar 3 passades seguides, era el símbol més identitari d'aquest Aleví, que semblava que no trobava la fòrmula de tirar endavant.

El comentari generalitzat en la majoria dels nanos era que "som molt dolents".

A nivell psicològic, però, suposo que era fàcilment visible. Vàrem entrar en una dinàmica que tenia una afectació anímica, i això es palpava en l'ambient. A nivell personal, això era el que més em preocupava, el desànim dels nanos. Sovint, els deia que per als rivals i per algunes persones segurament els semblava insignificant allò que fèiem dins del camp, però que per molt insignificant que semblés, era molt important que ho féssim i que sortíssim a jugar.

De totes maneres sabíem perdre, i sabíem perquè havíem perdut, perquè els rivals eren superiors. Recordo algun partit on algun nano havia plorat dins del vestuari, no per no passar-ho bé quan juga a futbol, sino pel fet de perdre de manera abultada i de veure's ell mateix incapaç de fer-hi res, per importència vaja. De seguida miràvem de fer-li entendre a tots que el més important és entendre i saber que allò què estàs fent està bé, independentment del resultat. A tots ens agrada guanyar, és veritat, però de totes formes vàrem guanyar algun partit, i això mantenia la il·lusió per jugar intacta. L'error i les derrotes ens varen anar fent créixer, mica en mica i sense que se'n adonéssin.

Segurament res seria el mateix si al acabar la lliga no ens haguéssin convidat al torneig de Calldetenes, on ens vàrem proclamar Campions contra pronòstic del XIX Torneig Internacional en la final i contra un senyor club com és el Cornellà. Allò va suposar el premi més gran que mai s'haurien imaginat els nanos. Per mi allò fou un premi a la constància, a la generositat i a l'amistat de l'equip. Tots són amics de tots, i tot i que hi puguin haver nanos de diferents nivells, països, etç, tots varen ser un de sol durant tot l'any.

.................................................................................................................................................................

Any 2010/2011.

A partir d'aquest any incorporo teràpies de reforç emocional per aconseguir el major èxit possible a nivell individual i col·lectiu. En què consisteixen? doncs no només en parlar de futbol, si no en aspectes generals de la vida, de les persones. Incideixo molt en els valors de les persones, en allò què és bo i en allò què és dolent. Com ho transmitia? a través de les paraules, d'imatges, i sobretot de videos. De fet, em considero un amic de tots els jugadors, no m'agrada utilitzar la paraula mestre o mister. No em considero gran cosa, em queda molt per aprendre, i sé que he après molt amb tots els equips i jugadors amb els que he entrenat.

Ha estat una gran sort poder comptar amb el Pol Massó com a segon entrenador aquest any. Era el seu debut com a entrenador, i la il·lusió dipositada ha estat sublim.

Durant aquest any hem tingut sort, i m'agradaria recalcar-ho. El retorn al format futbol-7 ens ha afavorit i molt. Aquest any l'equip era íntegrament format per jugadors de segon any, excepte un, el Xavi, a qui no em va costar gaire convèncer per estar al nostre grup aquest any. Certament hem guanyat la majoria de partits que hem disputat.

Voleu saber com ens ha anat aquest any?

Doncs vàrem iniciar la lliga aquest any el dia 9 d'octubre de 2010 al camp del Vilassar de Mar.

El dia 16 d'abril possiblement no l'oblidareu fàcilment, perquè fou el dia en que ens vàrem proclamar matemàticament campions de lliga a una jornada del final.

Les estadístiques són esfereidores:

24 partits jugats

21 partits guanyats

2 partits empatats

1 partit perdut

89 punts de de 96 possibles.

Crec que d'aquell equip que vàrem tenir al principi a aquest, no han canviat pas tantes coses. Ni l'any passat erem tant dolents ni aquest any som tan bons. Certament hem millorat futbolísticament parlant, d'això n'hem millorat molt us ho asseguro, però el que segueix sent igual, són els valors de les persones que hi són dins: Generositat, respecte, amabilitat, humilitat i amistat. Segurament aquesta és la clau d'aquest èxit majúscul.

i aqui començen els agraïments:

En primer lloc m'agradaria agrair a tots aquells que d'alguna manera o altre han contribuït i contribueixen dia a dia amb aquest equip. A l'Ajuntament, el regidor d'esports, el propi Miquel que ens obre vestuaris i ens els manté impecables, a l'Ivan que ens serveix esmorçars, cafès, refrescos, etç. A la resta d'entrenadors i jugadors de la UE.Cabrera, també els agraeixo aquest triomf, especialment al grup que ara és a la categoria Infantil, amb els que em vaig iniciar com a entrenador.

Com a mencions especials, m'agradaria destacar la feina de la junta directiva. La Montse, la Cristina, el Joan, l'altre Joan, en Ricard, l'Edu, en Josep, en Ramon, al Xavi i a les seves famílies. També és un èxit de tots aquells que hi han estat també anteriorment, entrenadors, coordinadors, presidents, etç.

De la Junta directiva deixeu-me dir que són ells qui fan i han fet la feina de formigueta de forma desinteressada, sense ànim de lucre. Els que preparen les fitxes, els diners dels arbitratges, d'estampar les equipacions i de demanar-les,...no acabaria. A tots ells..GRÀCIES.

En segon lloc, al Albert Flos, el Muni. A ell el felicito com a coordinador del club, però sobretot li dóno les gràcies per ser com és. Per a mi un amic. Ell fou entrenador meu durant 2 anys, i em va transmetre gran part de l'amor que sento avui jo per el futbol i per ser entrenador també. A més a més ell fou qui inicià aquest èxit conduïnt a aquests nanos l'any anterior com a entrenador. Igual que amb la Junta directiva, donar-li les gràcies per la seva valuosa feina dins del club.

En tercer lloc, al Oscar Pablo, l'entrenador de porters que ha treballat cada dilluns de l'any amb els nostres porters del club i que ha estat una un dels artífexs de que avui siguem on som.

En quart lloc deixeu-me fer una menció especial, per una persona que ha estat més que ningu al nostre costat aquest any i què és l'Antonio. Ha estat un gran company d'equip, un amic per a tots. A ell li desitjo tota la sort de cara a l'any vinent, perquè m'agradaria que fos ell qui defensés amb l'Aleví "A" la categoria de Tercera Divisió.

Voldria tenir un record i agraïment per tots els que han estat els meus entrenadors en el futbol. Voldria destacar-ne a dos. Al primer i a l'últim. El primer l'Agustí: Recordo perfectament alguns dels seus entrenaments sent benjamí. Possiblement ell em va saber transmetre d'alguna manera part d'aquesta gran façeta amb la que tant disfruto avui en dia. I l'últim, l'Albert Tarragó. De l'Albert vaig aprendre la base de la figura de l'entrenador. Va ser un gran referent per mi. Gràcies a ell, la Coral i la Montse vaig tenir la oportunitat de començar a entrenar i savis foren els seus consells, indicacions i maneres alhora d'ensenyar a dur un equip als inicis d'aquest llarg camí.

I ja per acabar... l'agraïment més especial:

als estimadíssims PARES, MARES I FAMÍLIES de l'Aleví "A". El vostre suport en els moments difícils és un dels millors records que conservo. Com se sol dir: Aficionats en la victòria i fidels en la derrota. A ells els agraeixo personalment la confiança rebuda en tots els moments, per el seu respecte envers totes les nostres decisions, comentaris, i maneres de fer. Els pares són els primers valedors de l'èxit dels fills. Ells són qui eduquen i qui viuen i ensenyen a viure als fills. Nosaltres assumim una gran responsabilitat perquè a més a més de d'ensenyar a jugar a futbol eduquem a les persones, i això és molt important. M'emociona veure que hi ha hagut tanta confiança en nosaltres i sobretot en la meva persona.

Dono les gràcies a tothom per les felicitacions que he rebut aquestes últimes setmanes. D'alguna manera s'ha elevat de "grosso modo" la meva figura, per allò que per alguns de vosaltres represento, i per com també alguns m'heu recalcat, pels meus valors.

El que veu la gent de mi, és el que m'han ensenyat els meus pares i la meva àvia, que en pau descansi.

Sentir-te feliç com a persona és superior a qualsevol triomf, i és així tal i com ho veig.

Enhorabona Sergi, Albert A., Manel, Marc, Albert C., Martí, Jep, Diego, Nico, Alejandro, Marlon, Guille, Xavi, Gerard, Pau, Alex, Edgar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Sobre mi