L'AMBICIÓ ES FABRICA A PARTIR D'UNA DERROTA
Fa 2 hores he sortit bastant trist del partit. No pas per el resultat, si no per el com. M'explicaré:
En primer lloc, si no sabem acceptar que ho hem fet malament i que hem fallat, voldrà dir que no estem preparats per a guanyar. Això em preocupa, i molt.
No cal buscar excuses: que si l'àrbitre, que si les faltes rebudes,... RES. Fets i no paraules.
Les derrotes s'han d'acceptar. Considero que el resultat ha estat just. No mereixíem més pel que s'ha vist.
Jo, em considero en part culpable. He errat. No he animat prou, no he gestionat massa bé els canvis i no he trobat solució als problemes que hem tingut al llarg del partit. No he estat bé i des d'aqui ho reconec.
Els jugadors tampoc han estat a l'altura, suposo que interiorment ho saben, tot i que no han encaixat gens bé l'empat espero que en les proximes hores i dies se'n adonin.
Parlant de futbol pròpiament, absolutament no hem jugat a res. Les combinacions han estat inexistents. Semblava el tòpic de què cadascú feia la guerra pel seu compte. Hem tingut poc la pilota, per no dir que no hem dominat en la possessió quan habitualment si que ho fem. A nivell de xut la cosa ha estat inexistent. Hem desaprofitat un parell d'ocasions clares, bàsicament perquè tots voliem marcar. La pressió al davant també ha estat nul·la. També he trobat passivitat exagerada en l'intent de recuperació de la pilota, el cos a cos no ha existit.
Segurament ha estat el pitjor partit de l'any, i no per el resultat o perquè el rival fos teòricament més dèbil. Ho ha estat per la nostra actitud, abans, durant i al acabar el partit.
Ara ja no cal seguir-se lamentant. Dissabte vinent serà una gran oportunitat per revalidar el nostre honor, el nostre joc, i la nostra manera de jugar i de ser dins d'un camp de futbol. Sense excuses, deixant-ho tot dins del camp. El resultat ja es veurà, però hem de recuperar la il·lusió i les ganes per fer-ho tant bé com sigui possible. De res serveix treure resultats positius si no es fan bé les coses.
Us deixo amb dues frases:
La primera de Michael Jordan:
"He fracasat tants cops en la meva vida, què és per això que he tingut èxit"
Aquesta segona és meva:
"La meva persistència, la meva entrega i la meva dedicació són la meva aventatge sobre els altres"
Fa 2 hores he sortit bastant trist del partit. No pas per el resultat, si no per el com. M'explicaré:
En primer lloc, si no sabem acceptar que ho hem fet malament i que hem fallat, voldrà dir que no estem preparats per a guanyar. Això em preocupa, i molt.
No cal buscar excuses: que si l'àrbitre, que si les faltes rebudes,... RES. Fets i no paraules.
Les derrotes s'han d'acceptar. Considero que el resultat ha estat just. No mereixíem més pel que s'ha vist.
Jo, em considero en part culpable. He errat. No he animat prou, no he gestionat massa bé els canvis i no he trobat solució als problemes que hem tingut al llarg del partit. No he estat bé i des d'aqui ho reconec.
Els jugadors tampoc han estat a l'altura, suposo que interiorment ho saben, tot i que no han encaixat gens bé l'empat espero que en les proximes hores i dies se'n adonin.
Parlant de futbol pròpiament, absolutament no hem jugat a res. Les combinacions han estat inexistents. Semblava el tòpic de què cadascú feia la guerra pel seu compte. Hem tingut poc la pilota, per no dir que no hem dominat en la possessió quan habitualment si que ho fem. A nivell de xut la cosa ha estat inexistent. Hem desaprofitat un parell d'ocasions clares, bàsicament perquè tots voliem marcar. La pressió al davant també ha estat nul·la. També he trobat passivitat exagerada en l'intent de recuperació de la pilota, el cos a cos no ha existit.
Segurament ha estat el pitjor partit de l'any, i no per el resultat o perquè el rival fos teòricament més dèbil. Ho ha estat per la nostra actitud, abans, durant i al acabar el partit.
Ara ja no cal seguir-se lamentant. Dissabte vinent serà una gran oportunitat per revalidar el nostre honor, el nostre joc, i la nostra manera de jugar i de ser dins d'un camp de futbol. Sense excuses, deixant-ho tot dins del camp. El resultat ja es veurà, però hem de recuperar la il·lusió i les ganes per fer-ho tant bé com sigui possible. De res serveix treure resultats positius si no es fan bé les coses.
Us deixo amb dues frases:
La primera de Michael Jordan:
"He fracasat tants cops en la meva vida, què és per això que he tingut èxit"
Aquesta segona és meva:
"La meva persistència, la meva entrega i la meva dedicació són la meva aventatge sobre els altres"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sobre mi
- Albert Ventura (Teto)
- Tot i dir-me Albert, en el món del futbol tothom em coneix com a Teto. Treballo de documentalista a La Vanguardia Ediciones. Sóc Tècnic en futbol de 2n Nivell per la Federació Catalana de Futbol. Des de fa 6 anys porto l'Aleví de la UE. Cabrera, població on sempre he viscut. Tot i ser novell puc assegurar que en cap lloc he après tant de mi i dels demés com en un camp de futbol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada