PENSA COM QUI JUGA QUAN DIRIGEIXES. PENSA COM QUI DIRIGEIX QUAN JUGUES.
És curiós. Estic atònit. No acabo d’entrendre i/o percebre perquè ens han sortit 2 partits tant dolents enfront el Pla d'en Boet primer, i el Premià de Dalt el passat dissabte. Els últims partits que hem jugat com a locals, a casa nostra, a Cabrera, ens han fet perdre bastant de crèdit.
Si no es sap jugar, senzillament no es juga, però que se’ns oblidi de la manera que ens passa és com un misteri.
Si, ja ho sé, l’actitud i la intensitat no són els òptims ni els adequats en aquest tipus de partits. Això ja ho sabem és una obvietat, hi ho treballem perquè no passi (encara que sembli mentida). Però no es tracta ja només d’això. És molt més senzill: se’ns oblida com a tal, jugar a futbol. Fer una passada a l’espai, venir a rebre, conduir quan no tinc oposició, crear i ocupar espais quan la pilota està aturada i també quan roda, etç, etç, etç.
L’anàlisi post-partit que faig cada cap de setmana, se’m va fer més llarg i dur del què ho és normalment. Durant una estona vaig pensar en aquella pel•lícula infantil Space Jam, on els jugadors de básquet de la NBA perden totes les seves facultats per jugar a bàsquet malgrat la seva actitud és positiva.
Ni tan sols justifica el nostre joc; l’expressió aquella que diu: “No es que uno sea frío como hielo o que no le apasione el juego, es que el gusto por el juego debe superar al gusto por la victoria”.
Almenys aquest cop vàrem “saber perdre” amb elegància. Senyal de que d’anteriors cops vàrem aprendre alguna cosa... i es que la dignitat de la derrota, no la té la victòria.
Diria, pel que percebo, que hi ha molta gent decepcionada, i em sap greu. Possiblement el gran inici de temporada va dipositar grans il•lusions en algunes famílies (m’imagino). Des d’aqui vull recordar que la temporada és molt llarga i que l’objectiu no és quedar campions. O almenys no em van escollir per fer aquest equip campió aquest any. Això no vol dir que no es busqui la victòria a cada partit i intenti que aquest equip pugui estar el més amunt possible.
Deixaré de ser ambigu: Objectiu? primer de tot, que tots els que formin part de l'equip disfrutin. Aquest és el principal. A la comarca hi han molts equips que avantposen competivitat a benestar.
Dit això, veient que tenim un equip de primer any, competitiu i que pot donar bons fruits si es treballa, l'objectiu esportiu que proposo és intentar quedar el més amunt possible, sense fixar-nos una posició determinada en la classificació.
Intentarem fer una gran segona volta, malgrat atravessem una mala ratxa seguiré/m amb les mateixes ganes i il•lusió de sempre.
Deixeu-me fer menció aquesta setmana al àrbitre del partit, el Sr. Manuel Torralba, un gran professional al que admiro per la seva capacitat humana dins i fora dels terrenys de joc.
És curiós. Estic atònit. No acabo d’entrendre i/o percebre perquè ens han sortit 2 partits tant dolents enfront el Pla d'en Boet primer, i el Premià de Dalt el passat dissabte. Els últims partits que hem jugat com a locals, a casa nostra, a Cabrera, ens han fet perdre bastant de crèdit.
Si no es sap jugar, senzillament no es juga, però que se’ns oblidi de la manera que ens passa és com un misteri.
Si, ja ho sé, l’actitud i la intensitat no són els òptims ni els adequats en aquest tipus de partits. Això ja ho sabem és una obvietat, hi ho treballem perquè no passi (encara que sembli mentida). Però no es tracta ja només d’això. És molt més senzill: se’ns oblida com a tal, jugar a futbol. Fer una passada a l’espai, venir a rebre, conduir quan no tinc oposició, crear i ocupar espais quan la pilota està aturada i també quan roda, etç, etç, etç.
L’anàlisi post-partit que faig cada cap de setmana, se’m va fer més llarg i dur del què ho és normalment. Durant una estona vaig pensar en aquella pel•lícula infantil Space Jam, on els jugadors de básquet de la NBA perden totes les seves facultats per jugar a bàsquet malgrat la seva actitud és positiva.
Ni tan sols justifica el nostre joc; l’expressió aquella que diu: “No es que uno sea frío como hielo o que no le apasione el juego, es que el gusto por el juego debe superar al gusto por la victoria”.
Almenys aquest cop vàrem “saber perdre” amb elegància. Senyal de que d’anteriors cops vàrem aprendre alguna cosa... i es que la dignitat de la derrota, no la té la victòria.
Diria, pel que percebo, que hi ha molta gent decepcionada, i em sap greu. Possiblement el gran inici de temporada va dipositar grans il•lusions en algunes famílies (m’imagino). Des d’aqui vull recordar que la temporada és molt llarga i que l’objectiu no és quedar campions. O almenys no em van escollir per fer aquest equip campió aquest any. Això no vol dir que no es busqui la victòria a cada partit i intenti que aquest equip pugui estar el més amunt possible.
Deixaré de ser ambigu: Objectiu? primer de tot, que tots els que formin part de l'equip disfrutin. Aquest és el principal. A la comarca hi han molts equips que avantposen competivitat a benestar.
Dit això, veient que tenim un equip de primer any, competitiu i que pot donar bons fruits si es treballa, l'objectiu esportiu que proposo és intentar quedar el més amunt possible, sense fixar-nos una posició determinada en la classificació.
Intentarem fer una gran segona volta, malgrat atravessem una mala ratxa seguiré/m amb les mateixes ganes i il•lusió de sempre.
Deixeu-me fer menció aquesta setmana al àrbitre del partit, el Sr. Manuel Torralba, un gran professional al que admiro per la seva capacitat humana dins i fora dels terrenys de joc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Hola soc el Txus. Primer de tot dir-te que soc un fan de la web aleví b i que et felicito per la feina que i fas, segon, estic completament d’acord amb tot el que has expressat aquesta setmana. De vegades amb calent reconec que soc crític però, en fred, penso que el més important de tot d’aquet equip i club es el bon rollo que hi ha entre tots: nens, pares, entrenadors, etc… Que m’agrada guanyar?si, però jo personalment, en el meu fill no li demano guanyar, li demano esforç i que surti a intentar guanyar i que, passi el que passi, ell en tregui una lliçó i li serveixi per fer-se com a persona i com a futbolista, sigui en la categoria que sigui. Total que felicitats Teto i Xavi. Quedem com quedem a la lliga, estaré content amb vosaltres. No us sentiu pressionats i seguiu com fins ara
pd:prefereixo perdre intentant jugant que guanyar d’un gol al estil sant vicentí
Publica un comentari a l'entrada