NO ENS RENDIREM

És difícil escriure després d’una derrota. Aquesta setmana ho és encara més, perquè la derrota va ser davant d’un rival que fou clarament superior.

Valldemia 5 – Cabrera 1

Anem a pams: El camp de terra va ser un calvari. Ells varen saber aprofitar molt bé aquest factor, cosa per la qual entenc que hi estan acostumats, tant per entrenaments com per partits. El fet de que fossin íntegrament d’un any superior tots els seus jugadors també es va notar en alguns detalls a nivell físic i psíquic, però això no és suficient raó per justificar la derrota.

Abans de l’inici del partit, al vestuari, vàrem demanar sortir a totes, amb el cap alt i sobretot donant un pas endavant. Vaig demanar tranquil•litat i valentia alhora. Que hi hagués intensitat de joc amb i sense pilota, que pressionéssim, que no deixéssim d’apretar durant els 60 minuts, anticipació sobretot quan no tinguéssim la pilota .... i sobretot que no hi haguéssin nerviosismes anés com anés el partit.

El primer quart fou un cúmul de despropòsits. Dues errades pròpies varen ocasionar els dos primers gols. El problema no varen ser aquestes errades, sino que no vàrem saber recomposar-nos d’elles. Ben aviat ja perdíem 2-0 i per mala sort el tercer va ser de rebot i en pròpia porteria.
Una cosa si què és certa i és que nosaltres no vàrem estar entonats, sobretot amb el què vàrem demanar al principi. Vàrem caure en errors ja habituals, sobretot els nervis i el no entendre que en un partit les coses no sempre surten com un volen i pots començar perdent.
Ens vàrem equivocar altra vegada al esborrar-nos del partit al encaixar ja només el primer gol. Molts varen abaixar els braços quan només havíem jugat 3 simples minuts.

Si bé és cert que va ser un partit per oblidar, vaig marxar amb un petit detall positiu: el partidas que va fer l’Isaac Campàs, que va demostrar que està molt capacitat per ser el capità d’aquest equip i de pas va ensenyar-nos que pot ser un autèntic jugadoràs. El seu caràcter dins del camp es va traduir amb un sacrifici, una lluita i un rendiment boníssim. Ja porta dues setmanes molt bones i des d’aquí el felicito i l’animo a seguir així.

Envio també un missatge d’ànims a la resta de l’equip, per dir-los que queden molts partits encara per disputar, i que necessitem aixecar el cap de seguida, aquest dissabte ens espera un altre òs: l’Alella.
Aquesta setmana agraeixo als pares els suports i els ànims que ens varen donar al llarg del partit tot i que la cosa no anava bé no varen parar d’animar. Els encoratjo perquè dissabte vinent ens animin encara més del que ho varen fer, per tal de sumar tots el nostre gra de sorra i poder aconseguir una nova victòria.