MATCH BALL, SET BALL, FINAL ROUND


Benvinguts al món real.
Després de 25 partits i a falta de només un partit per acabar la lliga crec què comença a ser hora d’estar contents. Avui us faig una crònica un pèl més llarga de l’habitual.

Pla d’en Boet 4 – Cabrera 5

Aquest cap de setmana vàrem saber imposar-nos en un dels partits més emocionants de la temporada. Després de remuntar un resultat advers, què ja és una bona senyal, cal destacar les bones dos últimes parts que vàrem realitzar i que varen ser excepcionals en quan a joc col•lectiu i individual.

Aquesta setmana destaco la bona feina feta pel conjunt de l’equip. Els gols varen ser força bonics, sobretot el de l’Isaac i el de l’Oscar. Després de totes les adversitats ens vàrem endur 3 punts molt mereixedors que fan justícia al que es va veure dins del camp.

Avui faig una reflexió, que no m’agrada haver-la de fer, però la trobo molt necessària:

No és feina meva criticar ni justificar la feina de l'àrbitre, però si que trobo necessari justificar les meves formes alhora de queixar-me reiteradament durant el partit. Més que res perquè potser no li varen agradar a algun pare o mare les formes, però es que no n'hi havia per menys. Està molt bé competir sanament, però no oblidem això: estem competint i en el nostre cas ens agrada competir justament. Em refereixo sobretot per la última ocasió del tercer quart: després d'un corner rival, on l'Aaron va treure la pilota i l'Oscar va rebre sol al mitx camp i va començar a galopar sol cap a porteria en el precís instant en què l'àrbitre va assenyalar la fi del tercer quart. Aqui doncs la meva justificació:

el Reglament de Joc de la Real Federació Espanyola de Futbol diu que "no se puede detener el juego delante de una de estas 3 acciones”:

1. Un penal
2. Un corner
3. Una ocasión manifiesta de gol

Aquesta entra en la tercera categoria, i qui no ho vegi té un problema. No ho escric com a crítica a l'àrbitre, si no com a justificació del meu cabreig. M'emprenyo molt quan sé que tinc raó i em donen excuses, o s’intenten mofar de mi… però m’emprenyo més quan em menteixen.
Per la resta d’errors com els fores de banda, el penal inventat entre d’altres no em vaig queixar perquè entenc que hi pogués haver confusió, els àrbitres són persones i els hem d’ajudar també quan s’equivoquen.

És difícil arbitrar d'això no en tinc dubtes i repeteixo: des d’aquí no vull faltar el respecte ni a l’àrbitre ni als rivals, però a vegades hi han situacions que creen conflictes que es podrien evitar.

Un cop justificades les meves formes seguiré parlant del que toca ara que això si què m’agrada.

Aquesta setmana hem assegurat matemàticament el tercer lloc en la classificació, un gran èxit.

Resta un últim partit de lliga enfront el Masnou. Serà dissabte a les 10:15h al Municipal de Cabrera. Aquest partit ha pres una importància gegant i no és per menys, una victòria ens donaria el Subcampionat de lliga.

Esperem viure un ambientàs i que la nostra afició ens ajudi a tirar endavant el partit. Els necessitem sentir animar durant tot el partit i que siguin ells els primers que ens condueixin fins a la victòria.

Tot el què necessitàvem era una oportunitat. Ara ja no cal guanyar, únicament demostrar de què som capaços. Cal que entre tots pares/mares, jugadors i entrenadors sapiguem afrontar bé i gaudir del partit.

Teto Vilanova