A alguns la sensació que els va quedar dissabte va ser la típica sensació anomenada com a "agridolça".

Sabíem i coneixíem la dificultat de jugar contra Valldemia, i més en el seu camp. Després de 12 partits imbatuts, no ens varen tornar a tombar, principalment perquè som superiors a ells, però sobretot perque vam jugar al nostre màxim exponent. He de dir que no vaig marxar decebut, sino tot al contrari, molt satisfet.

No cal fer una crònica dels fets, ni parlar de justícia arbitral.

Estic orgullós de l'entrega de l'equip, les ganes i sobretot l'esforç realitzat per tots. M'agradaria reconèixer tot el treball, per part de tots els 10 que hi varen poder participar, però especialment i puntualment felicitar al Xavi, el nostre porter, el Martí i el Diego en la defensa i al Nico al mig del camp per la gran entrega i esforç realitzat.

Per últim dono les gràcies al nostre fitxatge de reforç al cos tècnic, l'Antonio Beltran, per la seva entrega també; les seves ganes de participar i perquè sense ell segurament no hauríem empatat el partit.

No es grande aquel que nunca falla si no el que nunca se da por vencido "A. Beltran